És professora agregada de la Facultat de Filosofia UB. Imparteix assignatures relacionades amb la teoria del coneixement i les teories ètiques. També ha estudiat diferents autors de l’àmbit de la filosofia catalana. Ha participat en diversos grups de recerca, actualment és membre d’APORIA. Coordinadora del Màster Ciutadania i Drets Humans UB. Ha fet estades de recerca a Glasgow University, Oxford U., Harvard U i ENS Paris (Archives Husserl).

És artista, docent al Grau en Disseny i Innovació a Elisava i estudiant del Grau en Filosofia a la UB.

És catedràtica de filosofia al Departament d’Humanitats i Directora de l’Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra. També és sòcia de la seu de Catalunya de la Escola Lacaniana de Psicoanàlisi. Ha escrit sobre diferents autors i pensadors en llengua alemanya, com ara: J. W. von Goethe, K. P. Moritz, K. Marx, S. Freud, F. Kafka, W. Benjamin, G. Kolmar, Th. Adorno, P. Scheerbart, entre d’altres.

És investigadora Margarita Salas a la UPF, especialitzada en estudis de gènere. El seu treball explora la dimensió discursiva de polítiques públiques sobre gènere, sexualitat, masculinitat, neoliberalisme i extrema dreta. Amb un enfocament interdisciplinari, examina les narratives i afectes subjacents a decisions legals i polítiques en contextos de desigualtat estructural i davant del creixent moviment antigènere a Europa i Amèrica Llatina. Té una àmplia experiència internacional en l'àmbit acadèmic i en organitzacions internacionals, on ha treballat com a investigadora en temes de justícia, política i drets humans i ha participat de litigis davant de corts internacionals.

És llicenciada en Dret (UPF) i en Filosofia (UB) i té un màster en Recerca en Àsia Oriental Contemporània (UAB). Doctora en Filosofia (UB) amb una tesi doctoral dedicada al primer període de producció filosòfica del pensador japonès Nishida Kitarō. Autora de nombrosos estudis al voltant de la modernitat i la contemporaneïtat filosòfiques en i del Japó i la Xina. Els seus darrers llibres publicats són Después de la nada. Dialéctica e ideologia en la filosofia japonesa contemporánea (Herder, 2023), co-editat amb Fernando Wirtz, i La doctrina kantiana de la cosa en sí (1889) (Comares, 2023), on aporta estudi introductori i tradueix aquesta obra del filòsof Nakajima Rikizō (1858-1918).

És catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. Premi Anagrama d’assaig el 1999, ha treballat especialment sobre violència religiosa i ritual, apropiacions socials de l’espai públic i la costrucció de les identitats col·lectives en contextos urbans. Ha publicat, sobre aquests temes, diversos llibres i articles en revistes nacionals i estrangeres.

És professor de la Facultat de Filosofia de la UB, coordinador adjunt de LOGOS, membre del BIAP i investigador del Centre de Filosofia de les Ciències Socials i Naturals de la LSE. La seva principal àrea d’investigació és la filosofia de la ciència, en particular, les teories de la mesura, l’estructuralisme, l’explicació i representació científica i la semàntica dels conceptes científics, però també li interessa l’epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment, així com la relació entre racionalitat i emocions. Va ser codirector del festival de filosofia Barcelona Pensa de 2016 a 2023.

És docent de filosofia i investigadora independent sobre racisme institucional i migracions. Ha col·laborat amb la UdG dins del màster de moviments migratoris estudiant la crítica envers els models d'integració i la política contra menors no acompanyades. Ha desenvolupat diferents programes formatius sobre racisme, exclusió i criminalització de la migració en entitats públiques i privades. En l'àmbit polític forma part de xarxes de suport i formació entre persones afectades per la llei d'estrangeria i l'exclusió que se’n deriva.

És un artista que treballa des de la confluència de la creació col·lectiva, la interpretació multidisciplinària, el pensament crític, la gestió comunitària i la curaduría artística. La seva presència s'estén al llarg de diversos espais, accions culturals i companyies que abasten el teatre, la dansa, la música, la poesia i les arts vives. Entre els seus projectes, destaca Seward, Mediante, Demoledora o Entrar a vivir. A més, Adriano ha exercit un paper fonamental en impulsar i col·laborar amb iniciatives culturals com Konvent Puntzero o No Callarem. La seva perspectiva artística es caracteritza pel seu compromís amb la diversitat, l'experimentació i la participació activa en la comunitat cultural.

És professor titular de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Professor visitant a la Università degli Studi Suor Orsola Benincasa di Napoli (2012-2019), a la Universitat de Aarhus (2013), a la Beijing Normal University (2019) i a la Università di Roma Tor Vergata (2022). És autor dels llibres Laicidad europea. Apuntes de filosofía política postsecular (Edicions Bellaterra, 2016), Las mejores palabras. De la libre expresión (48è Premi Anagrama d’Assaig, 2019, traduït a l’italià) i De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024).

És professor agregat de filosofia política i investigador ICREA Acadèmia a la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en les relacions laborals, les relacions intergeneracionals i la relació entre democràcia i economia. Ha coeditat Institutions for Future Generations (OUP, 2016) i Razones públicas: Una introducción a la filosofía política (Ariel, 2021).

És dissenyadora, enginyera i investigadora. És directora creativa a Domestic Data Streamers i graduada en el màster en Filosofia pels Reptes Contemporanis a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Noelia Igareda González és professora titular de Filosofia del Dret a la UAB, és codirectora del Postgrau «Gènere i Igualtat» i el Postgrau «Violències Masclistes» de la UAB i directora del Grup Antígona. És també vicedegana de mobilitat i pràctiques externes de la Facultat de Dret (2019-actualment). Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster en Polítiques d'Igualtat de Gènere: Agents d'Igualtat (UAB), Llicenciada en Dret, especialitat juridicoeconòmica per la Universitat de Deusto. Les seves línies de recerca principals són gènere i dret, violències masclistes, bioètica i feminisme i jurisprudència feminista.

És doctor en filosofia i escriptor. El 2024 ha publicat, amb Vicent Botella, Per què pensem el que pensem. Manual contra la mentida i el soroll (Lletra Impresa). Autor de Crítica de la razón precaria. La vida intelectual ante la obligación de lo extraordinario (2019), Premi Catarata d’Assaig, traduït al francès (MkF, 2023). El 2021 va publicar El intelectual plebeyo. Vocación y resistencia del pensar alegre. Entre els seus nombrosos treballs acadèmics, destaca Entre el trono y el escaño. El pensamiento reaccionario español frente a la Revolución liberal (1808-1823), publicat pel Congreso de los Diputados el 2011.

És professor agregat de filosofia de la ciència al departament de filosofia de la Universitat de Barcelona, i membre del grup d’investigació en filosofia analítica Logos. Prèviament, ha tingut posicions de docència i recerca a la Universitat d’Anvers, la Universitat Autònoma de Barcelona, i The Graduate Center, CUNY. Els seus interessos investigadors se centren en la noció de representació en biologia i les ciències cognitives, i en l’estudi filosòfic del dolor.

És investigador emèrit de l’Instituto de Investigaciones Filosóficas de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). La seva obra s’ocupa principalment de l’argumentació, en un ampli espectre, des de l’epistemologia fins a la política i l’ètica.

És licenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB. Fa més de 25 anys que treballa en el món de la comunicació desenvolupant la seva tasca com a periodista tant en mitjans locals com estatals i compaginant premsa escrita, televisió i sobretot ràdio. Des de fa 7 anys és editora del programa ‘La Primera Pedra’ de RAC1, emissora líder a Catalunya. Ha col·laborat en diferents cursos universitaris impartint assignatures de Ràdio.

És artista i estudiant del Grau en Filosofia a la Universitat de Barcelona.

És doctor en Filosofia amb una tesi que relaciona l’obra d’Antoni Gaudí amb el pensament de Schelling. Imparteix classes d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de Barcelona. És autor de llibres i articles teòrics sobre obres d'Antoni Gaudí com la Casa Bellesguard, el Park Güell, i els Pavellons de la Finca Güell; així com també d'altres artistes col·laboradors de Gaudí, com són Camil Oliveras Gensana (Casa de Maternitat i Expòsits), i Bernardí Martorell i Puig (Monestir de Valldonzella).

És investigadora al Instituto de Investigaciones Filosóficas, UNAM. Va obtenir el Doctorat en Filosofia en la Universitat de Harvard el 1999 sota la direcció de Christine Korsgaard i Thomas Scanlon. Des de llavors, és Investigadora al Instituto de Investigaciones Filosóficas en les àrees de filosofia política i moral. En els seus projectes de recerca estudia el liberalisme, el liberalisme a Mèxic i a Amèrica Llatina, el laïcisme i la filosofia moral i política de Kant.

És catedràtic d’Història de la Ciència de l’Institut d’Història de la Ciència i el Departament de Filosofia de la UAB. És un expert en la història de la física contemporània i les relacions entre ciència, cultura i política. Ha dedicat una part de la seva recerca a la història de la radioactivitat i les ciències nuclears, i ha editat els textos biogràfics de M. Curie, Pierre Curie (Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2009) i Escritos biográficos (Bellaterra: Publicacions de la UAB, 2011). El seu projecte actual tracta sobre la recerca excel·lent amb recursos modestos.

És professora de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Actualment, és professora associada dins del Subprograma de Incorporación de Jóvenes Académicos de Carrera, està especialitzada en ciència i valors, inclusió social i injustícies epistèmiques.

És professor lector Serra-Húnter de filosofia moderna a la Universitat de Barcelona. La seva recerca explora el racionalisme continental del segle XVII, en figures com Descartes, Spinoza i Leibniz, i també temes vinculats a la filosofia de la Il·lustració i l’idealisme alemany.

És professora de Filosofia Política a la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en les experiències d’injustícia, opressió i exclusió social des d’una perspectiva feminista i pragmatista. És membre del comitè editorial de les revistes Compàs d’Amalgama i European Journal of Pragmatism and American Philosophy. Va ser co-directora del festival Barcelona Pensa de 2016 a 2019.

És investigadora postdoctoral a l’Institut d’Història de la Ciència y membre del Departament de Filosofía de la UAB des de 2023. La seva carrera professional s’ha desenvolupat principalment a l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència, a Berlín. És l’autora de Ladies of Honor and Merit: Gender, Useful Knowledge, and Politics in Enlightened Spain (Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 2022) És experta en l’estudi de la qúestió de gènere en la història de la ciència.

És professor jubilat de la UB de filosofia moderna. Autor de diversos articles i llibres sobre Descartes, Kant, Fichte i Hegel. Traductor de Descartes, Leibniz, Kant i Fichte. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciència Mortals i Polítiques, i membre d’altres acadèmies filosòfiques nacionals i internacionals.

És coreògraf, graduat a l'Insitut del Teatre i actualment professor visitant al Conservatori Professional de Dansa de Barcelona. S'autodenomina artista post-Hip hop i destaca pel seu enfocament creatiu en la hibridació d'estils de dansa, l'exploració de diversos llenguatges de moviment i la seva habilitat en el treball de sòl. Ha estat involucrat en recerques en l'àmbit de la sonoritat del cos, especialment en relació amb el flamenc i la música. El seu interès radica en com el cos humà pot generar sons que s'incorporen de manera innovadora en la dansa i la creació.